L’any és 2020.
It has been a time to pause.
A time to reflect.
Time has been a strange concept this year.
Time to focus.
On what matters.
On matter.
Material.
Cos.
Salut.
Of us.
Of the planet.
Connections, digitally not physically.
Isolation full of insecurity.
But a knowing.
Fact.
Play my part.
My role is to isolate.
Myself.
From my loved ones.
Longing.
Drawn out days.
Shortening now.
Soc aquí.
Amb tu.
Without you.
Full of hope and energy.
Coolness in my blood flows for the future.
Days of darkness.
We will get through this.
Junts.
An object created.
For you.
Consumir.
To fill your belly.
To be satisfied.
Espero.
To satisfy your appetite.
For hope.
For restoration.
Espero.
SM

Benvingut
a aquest cos
un vaixell
En què vaig nedar pel món
Amb una meravella infantil
Sol
Però no en absolut
Estigues segur
Em preocupa profundament de lluny
La distància em permet respirar

JO,
l’arbre únic,
conduït a un frenesí al vent de l’hivern
Salvatge al bosc
pertanyo
aquí
Movint-se a l’uníson
Col·lectivament
Comunicar-se sota el sòl

JO
Poseu-vos ràpid
fort
Contra tot pronòstic
jo puc,
des
Aquesta roca,
Realitzar
dits dels dits enrotllats
Aferrada a tot el que sento a sota meu
Sóc preciós, els meus companys animals també
els peus de la plataforma es mantenen ferms
Extremadament agafador
talons perforen el terra
Afogada per les precipitacions més baixes
Que alimenta el bosc
Però impedeix l’accés
A aquesta vall meva

L’aigua persistent
caient del cel
La vida
Aguantant
per futura sequera
El fred
Mossegades als meus ossos
Aquest cos
Muscle vestit
Però
gangly,
desproporcionat
Imperfet,
s’ofega i s’ofega,
Incòmode i asimètric
M’esforç,
dissentir

Actuació
obsessivament,
reflexionar i reaccionar
una recerca disciplinada de la perfecció,
controlat
Fàcil en la seva inabastabilitat

Les teves paraules
com el vent
retallar
Emportar-me
Em mullen com el liquen
Amb creixements no desitjats
Arribo i torno a provar

Des d’aquest espai
Jo connecto amb tu
Una nova forma de discurs
Una nova manera d’arribar-hi
Amb els braços estirats per agafar-se
Alguna cosa
Tangible
Real
Em poso alt
Arrelat
JO, el bosc

Per favor
tingueu paciència amb mi
Perquè no sé què faig
Només que sigui una altra cosa ...

Com a part de Chapel Arts Studios "Dins: Laboratori exterior de Dissidència 2′ a la Winchester School of Art, l'artista Maija Liepins m'ha convidat "a"’ per connectar, digitalment, a través del text. Una poeta de conversa poètica’ passava cada matí durant una setmana durant més o menys una hora entre jo i Maija.

Aquesta invitació per col·laborar mitjançant Whatsapp ha explorat temes com ara jo, pertinença, migració, feminitat, la investigació com a pràctica, intèrpret, audiència i exposició. Per a mi personalment, m’ha semblat una acció dissident d’utilitzar les meves paraules principalment, però també com a investigació des de fora de les construccions de l'espai de la galeria i d'una manera que es pot introduir’ a un projecte ja emmarcat.

Extracte de la poesia conversacional.

Sarah diu:

És com si
Pel simple acte d'escriure
Aquestes paraules
Estic desafiant
Els que sempre deien
Podria fer-ho millor
Sí,
Un dibuixant dotat
Però no un escriptor natural
I encara,
Responent per a vosaltres
S'està convertint
Una nova forma d’expressió
En quin
JO, per ara, pertany
Així que gràcies.

Maija començaria amb una declaració o frase inicial, aleshores em van convidar a respondre. Com a, fins ara, un metge que treballa principalment dins de suports visuals, tot i que multi-disciplinar, Recentment només he començat a explorar la paraula escrita i el seu potencial il·limitat d’acció i reacció creatives.

La connexió no presencial’ ha donat lloc a una sèrie de paraules que flueixen i flueixen com si estiguessin xerrant i desafiant tot el canal., cada matí esperava una nova marea amb un altre vers.

Extracte de la poesia conversacional.

Sarah diu:

l'ebb i el flux
de pertinença
o no,
l’administració d’una vida normal
com un pes mort
tirant de turmells
Anhelo a surar
Com el vostre coixinet
Adaptar la superfície però profundament coneixent
El que no és el camí a seguir
Amb forta acció capil·lar
Connectant
o no,
depenent del dia
Sóc preciós, com tots els animals ho són
JO, un arbre solitari, dins d’aquest bosc,
Balanceig
Al vent de novembre
Per ara,
però potser
no per sempre més
Aquesta vall amb els seus arbres,
I
gripaus anormalment grans
Prínceps?
Es pregunta la vall que buscava algú per a salvar-se
I quan estic a la roca
La caixa de sabó
Sense res a dir
Només puc respondre
A la vostra prosa descriptiva
Cosa que sembla
Conflictes, sí
Amb molta exigència d’espai
No és el problema físic per a la clínica
No, no institucional
Però la metafòrica
Una convivència harmònica
Un equilibrat
Mort i vida
No busqueu resolució
Només la següent pregunta
En aquesta sèrie
D’existents
Pregunteu als arbres
Sent aquest vent
A la teva pell
Construeix l'estructura
Estigues sol
Escoltaran
Com ho faré jo.

La conversa completa es pot trobar aquí.

Compta amb la poesia conversadora resultant entre Maija Liepins i Sarah Misselbrook, el vídeo / instal·lació completa titulat "Zeitgeist Non Grata’ es mostra a la Winchester Gallery fins el divendres 6 de desembre. Porta’t bé per veure les obres i parla amb els artistes, formar-ne part!

Com a part de la Capella Art Studios Dins / Fora Simposi per al Laboratori de la dissensió 2019 a l'Escola d'Art de Winchester, Es em va donar l'oportunitat de 'despotricar’ per 5 acta.

La plataforma d'un gran, roca plana que s'endinsa a la vall sempre (com ho ha fet per als treballs anteriors de rendiment) la 'caixa de sabó perfecta’ per pujar a. És com si una vegada que el meu cos està allà, Adopto el paper d'intèrpret, audiència i vall. Amb el ressò de la meva veu cridant a través d'l'abisme que rebota de nou a mi, Em pregunto 'és algú aquí, estàs escoltant, ens estem connectant?

Em pot sentir? M'agradaria saber què, cridant a través d'la vall i altre costat de l'canal a l'esdeveniment Simposi Regne Unit. Sí, que hi eren, escoltar i connectar amb mi a través de twitter.

L'àudio era clara, com si amplificada per l'escenari teatral de la roca a la vall. L'estètica visual era un desconegut. Un cos amb prou feines visible vestida de negre podria ser feta entre els alts pins, gesticulant en una petició de connexió i la comprensió.

Les meves paraules estaven intentant entendre on sóc, dins o fora, o era jo? en realitat, Estic fora de la xarxa, fora de el sistema però amb aquestes connexions són tots els que realment fos? Em baso en aquestes connexions, personal i professionalment. De nou s'està plantejant la pregunta 'És aquest un rendiment si no hi ha audiència?’ que està alimentant encara més investigació sobre l'aïllament social, aïllament professional i la forma de treball fora de sistema. La publicació crític molsa vagi a estudiar a principis d'aquest 2020.

Les meves paraules van ser de bosc, amb l'origen del mot bosc '’ ser 'estrangera’ i 'fora de les portes’ o 'exterior', una obra de teatre en la meva condició d'immigrant, un crit polític i personal als oients a l'interior. Un increïblement forta connexió amb l'exterior a continuació, es materialitza, com si cap altre pot competir amb la comprensió que JO SÓC el bosc i el bosc mi és. I una vegada que se sap o es va sentir en aquell moment tot està fet sentit de.

'Sóc un home, dona, animal… Jo sóc tot i una altra.’

Gràcies a les contínues Capella Arts Studios per a la connexió.

Una violenta punyalada de solitud,
nedant entre espais,
alimentant una fam insaciable,
després fora de la foscor
Torno al bosc
relent,
penedir-se,
dissidència…

Llegeix més »

Intrigat per les limitacions imposades àudio imposades al seu grup d'artistes, Els puc assegurar que les seves murmuris estan arribant a través de 'alt i clar'.

Observant que en el seu 'illa', teu mòbil, Puc connectar amb vosaltres des de la meva 'caixa de sabó natural,’ (una gran roca que sobresurt dins de la vall). Vaig a respondre amb un 'llauna’ amb una limitació autoimposada que ha de provenir d'aquest lloc. No obstant això, la recerca de la claredat de pensament, de la paraula, de l'acció corre el risc de passar sense ser vist.

Llegeix més »

Juny 2019 va veure el pitjor incendi forestal a 25 anys a la Ribera d'Ebre de Catalunya sobre la crema 6000 hectàrees de pi, oliveres i ametllers. Com a part d'una iniciativa creativa titulat 'Cendrart' - 'Cendra' que significa cendra en català – Em van convidar a crear un lloc de treball específic per a l'exposició temporal dins del bosc cremat.

Llegeix més »

El cap de setmana del 5 i 6 d'd'octubre de 2019 va ser un període intens perd movent entre els arbres cremats de la zona de Maials de la comarca de la Ribera d'Ebre de Catalunya, una de les zones afectades de l'incendi forestal al juny d'aquest any.

Llegeix més »

'Purga II' és un aïllat, rendiment secret darrere de portes tancades, però a la càmera que presenta l'artista purga hòsties en un intent de silenci per comunicar-se amb l'espectador. Sol·licitar o exigir un 'següent' de la classe, com si un moviment cap al medi ambient que l'artista habita és una atractiva perspectiva.

Les hòsties són regurgitados de forma contínua i el que abans era el cos 'dins' de l'artista es presenta ara 'fora' en formar una superfície de fusta paraules per a l'espectador a seguir i llegir. Vivint dins d'una existència alternativa en una norma social prescrit 'fora', aïllat i desconnectat de la xarxa, l'artista intenta persuadir i reclutar per mitjà de vomitar seu torn consumeix hòsties. Com si rebutjar una forma de seguir i suggerint una altra, un altre', un altre…

Estic embolicat en una vall oliverar privat, envoltat de les muntanyes catalanes amb el poble més proper poblada de Riba-roja d'Ebre més de 3 quilòmetres de distància. Visito el poble a mínim un cop a la setmana per absorbir els rituals. L'idioma català encara em desconcerta, només tenir espanyola com la meva segona llengua. Català ha estat protegit dins de la casa per les dones a través de les generacions. Una forta identitat cultural impregna aquest rural, lloc poc poblat. meu estudi, en l'olivar, és aïllat, No tinc veïns, no hi ha 'transeünts'. La meva família està al Regne Unit, on sóc originària de. La meva pràctica i la vida quotidiana en aquest salvatge, fora de la xarxa finca es fon en una. curt fusta, construir, restaurar, podar els arbres, paisatge, collita, en moviment al voltant d'aquest lloc com una mena d'acte performatiu. La supervivència és una preocupació diària, recollir aigua de pluja per al rentat, cendra de cremadors de fusta a residus de compost, la millora del sòl d'argila seca per al cultiu. Els meus moviments i energies són específics per a aquest lloc. Una sensació de proximitat a la vida silvestre i el clima aquí a la vall crea de vegades una sobrecàrrega sensorial que només es pot fer sentit d'aquesta connexió mitjançant la presentació dins de la meva pràctica artística.