'Pause, kneel, reflect…’
You offer your mountains, as our cathedral
Your lend your rock, as our altar
In a moment of contemplation
We ask for forgiveness,
vostè, for reparation.
Però, what remains?
This is ephemeral, transitori
You Transform us
Into carbon copies
Of ourselves
To Reflect and protect
What remains
Our feet are cast, steadfast,
embracing the darkness,
Stealth like,
We are troubled, dis-eased
Aguantant,
To what remains
The heat intensifies,
we are hapless, helpless
limp with fatigue
rare water freshens
cracks in the soil
In this scorched, stretched season
Però, what remains?
The fire is still burning,
We feel it from here
Full of fear
It is time-less,
Almost dream-like
Però, what remains?
We bury and extract,
You repel and attract
This whimsical wilderness
With your settling dust
We must harness
What remains
You are pure in flight,
From east to west, esquerra a dreta,
Your wings scatter these words
inscribed and flawed
You soar outside of your ‘self’
Però, what remains?
Bones and skin,
Bark and things,
Feathers and wings,
Our breath and your air
We fight to repair
What remains.
(Versió catalana)
‘Pausa, agenolla’t, reflexiona’
Ofereixes les teves muntanyes, com la nostra catedral
Ens deixes la teva roca, com el nostre altar
En un moment de contemplació
Nosaltres demanem perdó,
Tu, reparació
Però, què queda?
És efímer, transitori
Ens transformes
En calcs
De nosaltres mateixos
Per reflexionar i protegir
El que queda
Els nostres peus estan ancorats, ferms,
Abraçant la foscor,
Sigil·losos,
Estem afligits, malalts
Aferrant-nos,
A allò que queda
La calor s’intensifica,
Som incapaços, desvalguts
Dèbils i fatigats
L’escassa aigua refresca
Esquerdes al sòl
En aquesta estació abrasada i prolongada
Però, què queda?
El foc encara crema,
Ho sentim des d’aquí
Plens de por
És etern,
Quasi oníric
Però, què queda?
Nosaltres enterrem i extraiem,
Tu, repel·leixes i atreus
Aquesta natura capritxosa
Amb la teva pols assentada
Hem d’aprofitar
El que queda
El teu vol és pur,
D’est a oest, d’esquerra a dreta,
Les teves ales escampen aquestes paraules
Inscrites i defectuoses
Voles fora del teu ‘jo’
Però, què queda?
Ossos i pell,
Escorça i coses,
Plomes i ales,
El nostre alè i el teu aire
Lluitem per reparar
El que queda
